L'elaboració de qualsevol treball acadèmic o publicació científica exigeix la gestió de les fonts documentals mitjançant cites i referències bibliogràfiques. Aquesta pràctica no solament respon a criteris de rigor acadèmic, sinó que constitueix un requisit legal derivat de la legislació sobre propietat intel·lectual, i permet identificar amb precisió els materials empleats en la investigació.

L'elecció de l'estil de citació pot estar determinada per normatives institucionals, recomanacions del tutor del treball o requisits específics de revistes i congressos científics. Per a facilitar aquest procés, la Biblioteca proporciona guies detallades dels principals estils de citació, que inclouen nombrosos exemples pràctics sobre com incorporar cites en el text i estructurar correctament la llista de referències final.

Els gestors bibliogràfics representen una ferramenta de gran valor per a l'elaboració del TFM, ja que simplifiquen considerablement el procés de documentació i citació. Aquestes aplicacions permeten construir una base de dades personalitzada amb totes les referències consultades, cosa que en facilita l’organització i la recuperació. El principal avantatge radica en la capacitat d'inserir cites en el text i generar automàticament la bibliografia final, i d’aplicar de forma precisa l'estil de citació requerit per cada disciplina. Aquesta automatització no sols estalvia temps, sinó que també minimitza els errors i garanteix la coherència en tot el document.

La integritat acadèmica es fonamenta en el respecte escrupolós a la propietat intel·lectual, un principi ètic que regeix tota producció científica. És fonamental comprendre que els drets d'autor mantenen plena vigència en l'entorn digital, i s’apliquen amb el mateix rigor que en els suports tradicionals. Paral·lelament, les llicències Creative Commons ofereixen un marc legal alternatiu que permet als autors compartir els seus treballs sota condicions flexibles, la qual cosa facilita la difusió del coneixement científic sense renunciar al reconeixement de l'autoria. Aquest model representa un equilibri entre la protecció dels drets i la promoció de l'accés obert a la investigació.