Unitat de Suport a la Investigació
Edifici Biblioteca General - P. Baixa
965903994 - 965903400 Ext. 1225/1226

L'accés obert (en anglés, Open Access, OA) és l'accés gratuït a la informació i a l'ús sense restriccions dels recursos digitals per part de totes les persones. Qualsevol tipus de contingut digital pot estar publicat en accés obert: des de textos i bases de dades fins a programari i suports d'àudio, vídeo i multimèdia. A pesar que la majoria dels continguts digitals disponibles està constituït exclusivament per text, un nombre cada vegada major de recursos combina textos amb imatges, bases de dades i arxius executables. L'accés obert també pot aplicar-se a contingut no acadèmic com música, pel·lícules i novel·les. (UNESCO, Accés obert).

Pel que fa a l'accés obert als resultats d'investigació, es materialitza en diferents normes en l'àmbit nacional:
Llei orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari (LOSU).
L'article 12, Foment de la Ciència Oberta i Ciència Ciutadana, recull que:
L'article 37, Ciència Oberta, indica que:
Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.
Els articles 14.5, 14.6, estableixen que les tesis doctorals una vegada aprovades, es depositaran en accés obert en el repositori institucional de la universitat.
L'accés obert a una altra mena de continguts està regulat per múltiples normes, com, en l'àmbit internacional, la Declaració de Drets humans, les legislacions sobre propietat intel·lectual dels diferents països, i, en l'àmbit nacional, la Llei de propietat intel·lectual, el Codi Civil o la Llei de protecció de dades.

La ciència oberta, que es fonamenta en la col·laboració i la posada en comú de continguts fomenta la utilització de llicències obertes i permet afegir materials al domini públic per a ampliar l'accés al coneixement de tota la societat i promoure les oportunitats d'innovació i participació en la creació conjunta de coneixements. En aquest context cal situar les publicacions científiques, les dades d'investigació, els recursos educatius oberts, els programes informàtics de codi obert i codi font obert, etc.
A més, l'entorn tecnològic facilita que els ciutadans i ciutadanes puguem compartir milions d'objectes digitals (fotografies, dibuixos, àudios, vídeos, gràfics, etc.) que circulen diàriament per la web.
Si volem compartir continguts i, al mateix temps, volem establir condicions sobre l'ús que altres persones puguen fer d'eixos continguts, podem triar les llicències d'ús públic. Actualment les Llicències Creative Commons són les més usades en l'àmbit internacional.

En l'entorn digital algunes persones volen facilitar l'accés a les seues obres i continguts. Les llicències d'ús públic van sorgir per a donar resposta a aquesta necessitat de compartir continguts i coneixement. Mitjançant aquestes llicències, els autors i les autores poden indicar als usuaris i a les usuàries dels seus continguts quins usos poden fer-ne i sota quines condicions.
Enfront del sistema de “tots els drets reservats”, les llicències d'ús públic permeten usos més amplis dels seus continguts que els que estan regulats en les legislacions de propietat intel·lectual.